com un escarbat verd

Busco un títol pel bloc... què difícil.

Busco imatges per l'encapçalament. Tampoc no és fàcil. En tinc de meves i d'altres que no ho són.

Al calaix de sastre de les fotografies dels passats estius hi ha imatges suggeridores, d'altres captivadores... però si el que vull és que aquest bloc tingui a veure amb la música, amb les lectures i pensaments que m'agraden, no ho tinc massa fàcil.

Trobo la fotografia borrosa d'aquest escarbat verd, lluminós, que va aparèixer a la sorra d'una platja a Patmos, illa grega, aquest passat estiu. La presència d'aquest insecte (?) que mai havia vist (i evidentment, tampoc imaginat) va significar l'anècdota de la jornada. La fotografia no li fa justícia. Però és la prova que l'escarbat era viu i que el vaig veure.

És això el que vull que sigui aquest bloc. Convertir l'anècdota, la sorpresa, la troballa, en una fotografia feta amb paraules. Descobriments musicals, literaris, cinematogràfics, etc, etc,... que per la seva llum especial, pel seu color únic i pel seu perfum em commouen i em mouen a parlar-ne. En certa manera, acceptar els regals que l'atzar em posa davant dels ulls i de les orelles i compartir-los amb aquells que vulguin apreciar-los.

Potser no sempre el que jo digui farà justícia... potser em passarà com a la meva càmera d'aquest estiu i la fotografia em quedarà "borrosa". Però en tot cas, serà la meva fotografia, la que sóc capaç de fer.

Potser no sempre seran rareses per tothom... però sempre naixeran de l'efecte novedós i inesperat que m'hagi mínimament trasbalsat... tanmateix com aquell escarbat verd i lluminós que vaig descobrir a la sorra d'una platja grega aquest passat estiu del 2010.