Un projecte per començar un any

Benvinguts al meu bloc "L'Escarbat Verd".
En ell compartiré amb vosaltres les experiències a partir de les músiques, els textos, les idees, etc, que les onades de l'atzar portin a la meva platja. És el meu desig d'obrir-me molt més al món que m'envolta i de compartir les meves inquietuds, reflexions i les emocions que em generen els nombrosos i diversos rostres de la Bellesa.
També, mentre llegiu, podreu escoltar les meves composicions, penjades a Soundclick.

diumenge, 27 de març del 2011

Només esperant un ajornament

Clicant sobre el títol podràs llegir aquesta nova entrada en el meu bloc "L'Escarbat Verd", que a partir d'ara està situat a Word Press. 

divendres, 25 de març del 2011

L'univers alat de Rautavaara


Per en Einojuhani Rautavaara els somnis han estat un refugi des de la seva infantesa. Era un món més enllà de la vida quotidiana on el compositor podia evadir-se. Els seus somnis d’infant li van permetre  crear un univers impenetrable i angoixant durant la seva adolescència… les prematures morts dels seus pares van ferir la seva ànima i, probablement, la música va contribuir a guarir-la.
La vocació de compositor de Rautavaara (nascut el 1928) va arribar lentament. És veritat que va escriure un rèquiem per a un conjunt de metalls quan només tenia 20 anys i amb el qual va guanyar un concurs de composició a Cincinnati.  Gràcies a aquest èxit la Fundació Koussevitzky, amb motiu del norantè aniversari de Jean Sibelius, va proposar el jove compositor per a una beca als Estats Units.
Posteriorment, “ni tan sols els errors van poder arruïnar el seu futur”, com diria el mateix Rautavaara irònicament.  S’ha convertit, després de Sibelius, en el compositor finlandès més conegut internacionalment. La seva música s’interpreta arreu.
Si hem de trobar un leitmotiv, o un tema recurrent, en la seva obra, aquest és l’univers angelical.
Els àngels han aparegut en els títols de les obres de Rautavaara des de la dècada de 1970. No es tracta simplement d’éssers alats, fràgils o poètics. Són éssers de la destrucció i la mort, la representació dels nostres desitjos més ombrívols, les nostres pors i somnis. “Els meus àngels no són com els de Rafael o els dels retaules d’església que han pintat els grans pintors. Els meus àngels són forts, masculins i violents. Es podrien descriure amb l’expressió “schrecklich Ein jeder ista Engel” (Tot Àngel és terrible), dels versos del poeta Rainer Maria Rilke”, afirma el compositor.   Són aterridors i poderosos com ho eren els serafins de quatre rostres descrits pel profeta Ezequiel a l’Antic Testament.
Ja el 1974 les ales apareixien, aquesta vegada en la seva forma “ocell”. Cantus Articus, un concert per a ocells i orquestra, és una de les obres més representatives de la música finlandesa, en la que l’enregistrament electrònic dels cants dels ocells contrasta amb el so acústic d’una orquestra, creant un paisatge sonor que sorprèn, impressiona i captiva l’oïde del que escolta, tot i la dissonància que traspua. Escoltant-la, imaginem milers d’ocells travessant i saturant un cel, ocultant en la seva densitat la llum del sol i trencant la sonoritat metàl·lica de l’aire.
Una mica més tard, l’obra “Angels and Visitations”(1978) és una mena de premonició del que havia de composar a partir d’aleshores. El títol pot tenir diverses interpretacions. Podria referir-se, per exemple, a l’Anunciació, però també a una calamitat, a una força que provoca dolor i que fa mal.  En l’obra, la tendresa i l’hostilitat estan fortament contrastades.  És un viatge  cap a l’interior d’una ànima inmersa en una intensa polaritat d’emocions.
Els àngels tornan a aparèixer l’any 1994, amb la seva 7ªSimfonia, “Àngel de Llum”.  No puc evitar pensar en la referència bíblica de la 2ª epístola als Corintis, atribuïda a l’apòstol Sant Pau: “Així doncs, els falsos profetes són agents enganyosos, hipòcrites, que es disfresen d’apòstols del Senyor. No és estrany, perquè el mateix Satanàs es transforma en àngel de llum“. (2 Corintis 11:13-14) . Aquesta ambigüitat és present en les harmonies i melodies de l’obra, una obra amb un estil més en la línia del simfonisme romàntic.  Rautavaara va ser consagrat internacionalment gràcies a aquesta composició.
Si repassem la trajectòria d’aquest compositor veurem que la mística és omnipresent, no només mitjançant les criatures alades, si no també amb les icones (pròpies de la església ortodoxa finlandesa) i els paisatges, les reminiscències d’una espiritualitat que va nodrir la seva visió cosmològica, ja des de la seva infantesa.
Us recomano obrir la ment i les orelles… connectar-vos a Spotify, per exemple, i deixar-se impregnar del perfum de les seves estranyes i poètiques sonoritats.
Us sorprendreu i, potser, us naixeran ales que us permetran sobrevolar la grisor de la quotidianitat.