dijous, 3 de febrer del 2011
dimarts, 1 de febrer del 2011
El virus que em portà les cartes de Julieta.
Això de trobar-se malament, haver d'agafar una baixa de 4 dies per - metge de capçalera "dixit"- un quadre viral, i quedar-se a casa durant uns pocs dies té alguna avantatge, més enllà de la més òbvia que és no haver d'anar a treballar.
Com que no tinc prou esma per llegir perquè la concentració em traeix, com a mínim puc escoltar música. I per això tenim l'Spotify que ofereix l'oportunitat d'escoltar en streaming... Ahir vaig rebre la visita de un amic violinista que em va recomanar, com a bon recurs per agafar "idees" sobre composició per a quartet de corda, l'àlbum "The Juliet letters", de l'Elvis Costello. Un altra vegada la proposta m'agafa de sorpresa... més enllà d'aquells èxits de la meva adolescència i alguna versió gloriosa en la seva veu, no continuava pendent de la seva carrera. Me n'assabento que aquest passat novembre (2010) ha publicat el seu darrer àlbum: National Ransom. Una bona excusa per escoltar i recuperar els èxits de l'Elvis Costello.
En les estones que passo al llit, entre pujades de febre i dolors d'articulacions, escolto cançons d'aquest compositor que recordava i d'altres que no havia escoltat mai. Aguanten bé... encara es sostenen. I és que quan el moviment punk estava en plena ebullició, ja va ser capaç de reivindicar el pop i les melodies ben treballades, amb lletres amarades de desencís, de crueltat o d'ironia. El fet que no fos un adolescent eixelebrat més (el 1977 ja era casat i tenia un fill) va influir en les històries que contava: ell tenia altres coses a dir sobre les relacions personals i sobre la societat del moment, i no necessàriament ho havia de passar tot pel filtre del nihilisme punky. Alguns el situen en la New Wave, però en Costello era, ho ha demostrat, molt més que un músic a cavall d'una onada. Compositor prolífic, nombrosos singles i Lp's, i una indiscutible capacitat per diversificar la seva producció musical, sense manies. Tot això és evident amb una sola escolta aleatòria de les seves cançons.
L'àlbum "The Juliet Letters" (1993), acompanyat pel Brodsky Quartet, no fa cap concessió als criteris comercials. Uns arranjaments per quartet de corda luxosos i unes lletres que l'eleven a la categoria de gran compositor i autor, amb totes les lletres. Gens fàcil, obra agosarada i experimental. T'hi has de posar amb els cinc sentits... i entendre l'origen de l'obra, perquè, de fet, l'obra ens explica una història... la d'un professor a la ciutat de Verona que comença a rebre cartes adreçades a la Juliet Capulet i comença a llegir-les i respondre-les com si fos la destinatària. Cada cançó és una carta... l'originalitat d'aquesta proposta ja és evident només tenint en compte l'excusa literària... però si pareu l'orella i us atreviu amb els sons i les harmonies gens òbvies (algunes més, d'altres menys) d'aquest disc, gaudireu d'una autèntica obra mestra. Que us aprofiti!!!!
Com que no tinc prou esma per llegir perquè la concentració em traeix, com a mínim puc escoltar música. I per això tenim l'Spotify que ofereix l'oportunitat d'escoltar en streaming... Ahir vaig rebre la visita de un amic violinista que em va recomanar, com a bon recurs per agafar "idees" sobre composició per a quartet de corda, l'àlbum "The Juliet letters", de l'Elvis Costello. Un altra vegada la proposta m'agafa de sorpresa... més enllà d'aquells èxits de la meva adolescència i alguna versió gloriosa en la seva veu, no continuava pendent de la seva carrera. Me n'assabento que aquest passat novembre (2010) ha publicat el seu darrer àlbum: National Ransom. Una bona excusa per escoltar i recuperar els èxits de l'Elvis Costello.
En les estones que passo al llit, entre pujades de febre i dolors d'articulacions, escolto cançons d'aquest compositor que recordava i d'altres que no havia escoltat mai. Aguanten bé... encara es sostenen. I és que quan el moviment punk estava en plena ebullició, ja va ser capaç de reivindicar el pop i les melodies ben treballades, amb lletres amarades de desencís, de crueltat o d'ironia. El fet que no fos un adolescent eixelebrat més (el 1977 ja era casat i tenia un fill) va influir en les històries que contava: ell tenia altres coses a dir sobre les relacions personals i sobre la societat del moment, i no necessàriament ho havia de passar tot pel filtre del nihilisme punky. Alguns el situen en la New Wave, però en Costello era, ho ha demostrat, molt més que un músic a cavall d'una onada. Compositor prolífic, nombrosos singles i Lp's, i una indiscutible capacitat per diversificar la seva producció musical, sense manies. Tot això és evident amb una sola escolta aleatòria de les seves cançons.
L'àlbum "The Juliet Letters" (1993), acompanyat pel Brodsky Quartet, no fa cap concessió als criteris comercials. Uns arranjaments per quartet de corda luxosos i unes lletres que l'eleven a la categoria de gran compositor i autor, amb totes les lletres. Gens fàcil, obra agosarada i experimental. T'hi has de posar amb els cinc sentits... i entendre l'origen de l'obra, perquè, de fet, l'obra ens explica una història... la d'un professor a la ciutat de Verona que comença a rebre cartes adreçades a la Juliet Capulet i comença a llegir-les i respondre-les com si fos la destinatària. Cada cançó és una carta... l'originalitat d'aquesta proposta ja és evident només tenint en compte l'excusa literària... però si pareu l'orella i us atreviu amb els sons i les harmonies gens òbvies (algunes més, d'altres menys) d'aquest disc, gaudireu d'una autèntica obra mestra. Que us aprofiti!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)